via Villa Regina, Calan Bosch

via La regulación de la prostitución impide el pleno desarrollo de la ciudadanía de las mujeres

Em sorprèn aquella dona que s’amaga en mi

Avui m’he llevat plena d’energia, sentint que, si jo vull tot és possible. He agafat la motxilla i he baixat caminant del càmping de Ribes de Freser al poble. És una activitat que procuro fer, almenys, un cop al dia. Al moment de començar a caminar he notat que la dona que duia les meves espardenyes no era la mateixa d’ahir. La d’ahir era una de cognom fibromiàlgia, la d’avui es diu Francesca, recuperada, renascuda, efervescent.

Més d’una vegada, abans de saber que pateixo aquesta malaltia, havia pensat que era bipolar, això m’espantà en un principi, però al veure que només era perillosa per mi mateixa, vaig pensar que almenys tenia un canto bo. Ho escric amb un somriure, ja em coneixereu.

Com deia, he baixat a Ribes caminant, amb la motxilla plena de somriures i bon dies que he anat repartint amb tothom que m’he trobat. A mesura que la buidava dels meus somriures i bon dies, l’anava omplint amb els de les persones que em donaven els seus. A algunes les he vist néixer una espurna d’alegria a la mirada trista, altres s’han girat a mirar a aquella dona tan alegre, poc comú en els temps que vivim. Però aquesta soc jo. La de debò, la que té sed de vida, le que es deixar escalfar amb els primers rajos de sol, la que agraix una mira clara i no vol res més

Falten nou dies pel meu viatge a Menorca… Haigde lligar el meu cor que vol córrer darrera de l’entusiasme desbordant.

Bon dia genteta maca, sigueu dolentes i dolents!

Descobrir

Descobrir els matins pujada a un turó de roques que brillen al sentir els primers rajos de sol. Aixecar el cap per sentir-los en el rostre de mirada encegada.

Descobrir que aqui el mar té una olor diferent, més de mar, menys d’humans.

Descobrir que la meva pell encara sent la brisa que ve de molt enllà, sentir que encara em puc descobrir sencera i de debò.

Descobrir el que ja sabia petp callava, el que plorava quan la llum s’apagava, quan tot desapareixia meys jo per dins, la que sempre reprimeixo, la que no sembla de veritat, però que les té totes sobre mi, de veritats.

Descobrir, descobrint, decobrintd-me.

Estimado o no, imbécil @Caleyero1

First blog post

This is your very first post. Click the Edit link to modify or delete it, or start a new post. If you like, use this post to tell readers why you started this blog.